Àtic amb entresolat al Priorat / Tarragona

Projecte d'interiorisme i execució d'obra d'un àtic lluminós i funcional

Unes golfes amb una terrassa i un antic traster es van convertir en un àtic dúplex molt espectacular. El resultat ha estat un habitatge lluminós i funcional amb una estructura completament oberta, en comptes de les dues estructures originals que estaven situades en plantes diferents. 

Fotografia: Joan Mundó
L'encàrrec

Els propietaris volien convertir les golfes i la seva terrassa, més l'antic traster, en un àtic amb entresolat, de distribució oberta, funcional i amb espais diàfans.L'encàrrec va incloure la creació d'unes zones de dia àmplies, comfortables i comunicades a nivell visual, una zona d'estudi, un vestidor i tres dormitoris amb els seus banys.

El client va acudir a vilablanch perquè volia un enfoc integral del projecte i que l'amoblament, la il·luminació i la funcionalitat de cada espai fossin plantejats i definits a nivell conceptual des de l'inici del projecte. 

Espai original

L'edifici on es va dur a terme la intervenció està situat a la plazç central de Falset, capital de la comarca del Priorat, al cor del Montsant, important zona vitivinícola. La intervenció es va realitzar en una finca de principis de segle amb accés des de la plaça del poble.

  • Originalment, es tractava de dues propietats situades en plantes diferents, que eren utilitzades com a antic arxiu i magatzem de la biblioteca del poble. Cada una tenia la seva pròpia entrada des de l'escala de la finca.
  • A la planta inferior es situaven les antigues golfes. Es tractada d'una planta totalment diàfana de 160 metres quadrats amb sostre a dues aigües i accés a una terrassa de 55 m2.
  • A la planta superior, el traster era un cub d'uns 15 metres quadrats que ocupava l'espai situat just damunt de l'actual rebedor. Aquesta estructura envaïa l'espai superior de les golfes, tallant l'alçada a dues aigües.
El projecte

L'estructura

El primer objectiu del projecte era mantenir l'estructura original de l'habitatge, amb la doble alçada a les zones més importants de la casa: cuina-menjador, sala d'estar i habitació principal. A la resta de l'habitatge era necessari aprofitar al màxim l'espai, fet pel qual en algunes zones es va dividir l'espai en dues alçades.

A nivell funcional, es va decidir unificar el menjador amb la cuina, en comptes de la tradicional associació saló-menjador. Aquesta decisió obeeix a un concepte més modern de l'habitatge i permet aïllar les olors de la zona d'estar.

Els espais es  va distribuir de la següent manera:

  • Es va unificar el traster amb la planta inferior mitjançant una escala de ferro. D'aquesta manera, es va aixecar una estructura gairebé rectangular a dos nivells, que aprofita i incorpora un mur de pedra original a la zona del rebedor. La part baixa d'aquesta estructura alberga un dormitori infantil amb el seu bany, al qual s'hi accedeix des del rebedor.
  • La planta alta té un dormitori amb el seu bany, als qual s'hi accedeix des de l'antic traster convertit en estudi. També es va crear un forjat de vigues de ferro, aprofitant la doble alçadada de l'espai per crear la zona del safareig i la cambra de màquines. 
  • Finalment es va aixecar el nivell de la zona de la cuina a través d'una tarima d'obra per facilitar el pas de conductes de desguàs de la ïlla i per crear una cota intermitja de trànsit entre la planta principal i la terrassa.

Els acabats

Es va enfocar el projecte de manera integral des de l'arquitectura interior al mobiliari, mitjançant la identificació entre funció, forma i color. Per això l'arquitectura espacial es va relacionar amb el mobiliari i els colors en funció de cada zona:

  • La suite del dormitori principal és una zona en blanc i negre, zona tranquil·la i íntima, mentre que la zona d'estar és alegre i colorida.
  • Tots els materials utilitzats en la construcció de l'habitatge han estat seleccionats amb criteris ecològics.
  • S'utilitza el parquet de tarima de roure natural, a excepció de la cuina-menjador i banys, on s'utilitza material petri.
  • El canvi de material al pavimen s'acompanya sempre d'un canvi de nivell vertical. Un com més, insistim en l'harmonia entre arquitectura, forma i color.
Rebedor

A l'accedir a l'habitatge des de la planta inferior, ens trobem davant l'evidència que es tracta d'un habitatge antic. A l'entrada hi ha un mur antic irregular de mahons fets a mà i pintat de blanc, que s'ha volgut ressaltar amb llum rasant que destaca la seva textura irregular. 

El sostre d'aquesta zona conserva les antigues viguetes de fusta, pintades de color blanc al igual que el mur, igulant-los a la resta de l'habitatge, però respectant i ressaltant les formes irregulars d'origen.

Aquest accés-distribuidor articula la zona de dia, ja que comunica la zona de la cuina office (de doble alçala), a l'esquerra, amb la zona del saló (també de doble alçada), a la dreta, creant una sensació d'espai únic.

Escala i estudi

A una costat del saló hi trobem l'escultòrica escala de ferro, acabada en òxid. La seva estructura està realitzada amb perfil de ferro macís, de 2 x 5 cms, soldats a 45º a cada esglaó i cobert d'una planxa contínua plegada.

Tocant a l'escala i en paral·lel, un tabic de exempt va del terra al sostre, fent la funció de barana de l'escala a la part superior. Aquest tabic vertical crea una ranura de separació respecte a l'estructura original de la planta alta.

Si accedim a la seogna planta, ens situem a l'estudi. Les pretatgeries sense trassera, un disseny de la firma italiana Molteni, permeten l'entrada de llum i la vista sobre la cuina i la terrassa. Si mirem al saló, tenim una interessant vista que ens permet gaudir de la visió escultòrica de l'escala, així com de la fuga vertical del tabic exempt.

Dormitori infantil

Tornant del vestidor al saló i d'aquí al rebedor, trobem una porta que ens porta a un dormitori infantil amb el seu bany.

A aquesta zona, es va aprofitar la doble alçada per augmentar la funcionalitat de la segona planta, incrementant la superíficie de 15 a 35 metres quadrats. Es va construir un forjant de fusta molt lleugera, amb viguetes repetint la geometria de les antigues viguetes del rebedor.

Bany i dormitori principal

A l'habitació s'hi accedeix a través del vestidor, on una làmpada antiga de llàgrimes de murano il·lumina l'espai. Aquí es sitúa el bany, en un cub a menor alçada. La paret frontal del bany està enrajolada amb gresite de color negre, per destacar la forma d'aquest volu sobre el fons blanc.

El vestidor dóna pas al dormitori principal. A l'habitació, l'escultòrica figura del llit en cuir blanc, disseny de Patricia Urquiola per a Molteni, presideix l'espai.

Saló

El salón és un espai obert de doble alçada. Està concebut com una zona viva, amb una estètica colorida amb peces molt singulars de disseny italià que marquen la filosofia d'aquesta intervenció.

Composicions de mobiliari i sofà en rosa fúcsia i blau violeta conformen un espai atrevit, gens burgès, que resulta funcional, còmode i de gran potencia visual. Una antiga làmpada de vidre de murano contrasta amb la modernitat del mobiliari. 

Cuina-menjador

Se realizó una tarima de obra, recubierta con piedra San Vicente, con una altura total de 30 cms. Así se redujo el desnivel entre cocina y terraza a una cota correspondiente a dos peldaños, y se creó un desnivel similar entre cocina y resto de la planta, resuelto con una rampa del recibidor a la cocina.

El mobiliari és de la firma DADA. La illa central en laca brillant de color blau molt clar potencia la sensació de lluminositat. Un banc de roure creua la illa, multiplicant la funcionalitat de la cuina. 

El taulell de cuina és de pedra San Vicente, amb vitroceràmica i dues piques encastades. Cada pica està situada a un cantó de la ila, amb aixetes independents, per augmentar la seva funcionalitat. Les columnes permitetrals en roure augmente la capacitat i oculten els electrodomèstics.

La campana de la illa de la firma Gaggenau, està suspesa de les parets mitjançant quatre tensors d'acer. La taula de la cuina, de forma ovalada de color blanc, és un disseny emblemàtic de Saarinen de l'any 1956.

La cuina-menjador queda aïllada de la resta de la planta per un vidre transparent situat a l'estructura, sense perfils ni marcs, amb una porta que pivota sobre la rampa, aconseguint-se una integració visual sense que les olors de la cuina envaeixin els altres ambients.

Materials ecològics

Tots els materials utilitzats en la construcció de l'habitatge han estat seleccionats amb criteris ecològics. Les pintures són naturals, sense resines sintètiques. Això va exigir una aplicació de la pintura rigurosa, de fins a set capes.

El parquet de tarima de roure natural és certificat de plantacions controlades. A tota la obra no s'ha utilitzat el PVC. Per reduir les radiacions electromagnètiques, a la casa no existeixen caixes de connexió, sinó que tot el cablejat està fet directament des del quadre a cada punt.