Capes · Història · Color / Barcelona
La reforma integral d'un pis barceloní de 1901 crea una planta flexible inspirada en "L'Herència" de Coderch i utilitza el color per senyalar les diferents capes de la història de l'habitatge. Una clara aposta por reutilizar en comptes de derribar.
VB
Al cor del Quadrat d’Or de Barcelona hi trobem aquest magnífic pis situat en un edifici modernista de 1901. Es tracta de dos pisos principals que es van unir en una única propietat a mitjans del segle XX, mantenint les dues portes d'accés. L'habitatge va passar a sumar 390 m2, més 65 m2 de sòtan i 195 m2 de terrassa.
El que més ens va impactar a l'entrar per primera vegada al pis va ser la seva imatge de solemnitat aparent. El passat modernista havia estat eliminat pràcticament en tots els espais; només es conservaven les portes i finestres d'origen, els sostres originals a les dues habitacions amb tribuna i els terres hidràulics en dues habitacions secundàries. El modernisme va ser substituit per elements neoclàssics que es van agregar a les crugies principals buscant una imagtge de luxe i opulència (terres de marbre travertí, columnes, pilastres, medallons i figures...). Els reforços estructurals que s'havien afegit el 1955 a les crugies secundàries -quan es va fer la remonta de l'edifici i es van unir els dos principals- també havien estat recoberts amb una estètica necolàssica, buscant "ennoblir" els espais de trànsit, molt més senzills en el seu període modernista.
VB
Els clients, un matrimoni amb tres fills que estudien fora, buscaven un pis on establir la seva nova llar a Barcelona. Una llar familiar on cada membre de la família pogués sentir que tenia el seu propi espai i on poguessin reunir-se tots, fins i tot amb els avis, en dates assenyalades. Així mateix, necessitaven pode acollir a familiars i amics de visita a la ciutat.
Al descobrir aquest immens principal hi va haver molts punts que els van encaixar i fascinar, però els inquietava tenir la sensació d'estar habitant un gegant "palau neoclàssic" quan estiguessin els dos sols.
Amb un simple gest de color es senyala i es concedeix una segona vida als elements agregats fa 70 anys en un espai originalment modernista.
El repte era majúscul. Com fer que la planta fos flexible segons les necessitats canviants de la família? Com tansformar aquest "palau neoclàssic" en una llar moderna? Què fer amb les capes decoratives que s'havien sobreposat a l'habitatge modernista original? Havíem d'eliminar-les en una intervenció més radical i costosa, borrant també la seva memòria?
V
El pis, amb un total de 650 m2, havia de convertir-se en un espai que s'adaptés a a les necessitats canviants de la família. Havíen de trobar la manera que pogués funcionar per a 14 persones, quan es reunís tota la família, però també per a només 2 persones, quan els fills no hi fossin.
Aquí van venir a la nostra ment tot les ensenyances del mestre Coderch: si la vida de les persones és canviant, segons el moment vital, per què les plantes han de ser rígides?
El llegat de L'Herència de Coderch, en què dissenya una planta flexible on l'espai creix i decreix segons les necessitats canviants d'una família, ens va donar la idea per a resoldre la distribució en planta de la millor manera possible.
Vam crear unes portes corredisses, estanques i amb pany, que obren i tanquen zones, segons les necessitats. L'espai pot configuar-se en un únic habitatge de 7 habitacions o en dos pisos amb entrades independents i una zona intermitja que, obrint o tancant aquestes comportes, pot créixer o decréixer en un sentit o un altre.
Es conserva l'emprempta del passat,
adaptant l'espai a una nova manera de viure del segle XXI.
V
Vam decidir encarar el repte amb humor i honestedat, mostrant la història de l'espai partint de l'existent. Vam apostar per una intervenció valenta i atrevida que utilitza el color -o la seva abcència- per senyalar les diferents etapes que va viure l'habitatge.
· Unes cintes de color intens embolcallen les crugies principals, de manera que terres, sostres i parets perpendiculars a façana queden "senyalats" i les parets paral·leles a façana conserven el color blanc que recorre tot el pis. El blau i el verd són els colors escollits per ressaltar els elements neoclàssics agregats; els colors s'escullen en sintonia amb els tons de les fusteries originals d'ambdues façanes.
· A les crugies secundàries, on s'havien afegit reforços estructurals, s'eliminen els artificis decoratius buscant la pell original. Al fer-ho, queden a la vista elements que aporten una imatge més industrial: sostres de vigueta i revoltons, vigues i pilars de ferro.
· Els espais que conserven elements modernistes es pinten de blanc, cobrint les fusteries de portes i finestres i els sostres amb motllures d'origen.
Vilablanch desenvolupa una proposta gràfica potent i atrevida que recorre tot el pis a mode de talls contundents entre el color i el blanc, donant com a resultat un projecte de gran personalitat i força expressiva.
La intervenció, basada en un concepte on l'aplicació del color va més enllà de la simple estètica, converteix un pis de falsa personalitat neoclàssica en una llar de gran potència visual. Per dur-la a terme, vam trobar un gran aliat en Kerakoll. Per una banda, els intensos colors de la seva col·lecció ens van despertar la inspiració de grafiar allò que volíem assenyalar; en aquest cas, la història de l'espai. Per l'altra, tècnicament ens permetía embolicar diferents materials amb un mateix color (marbre, fusta, guix, ferro...) i donar una segona vida als elements agregats fa 70 anys en un espai originalment modernista. Reutilitzar en comptes de derruir.
'COMING SOON', UNA MIRADA MÉS ENLLÀ DE L'ARQUITECTURA
'Coming soon' és un curtmetratge vinculat al projecte "Capes · Història · Color", que neix amb l'objectiu de mostrar la intervenció arquitectònica des d'una mirada diferent, però amb la mateixa bellesa, atreviment i concreció amb què es va executar tot el projecte.
Obra del tàndem format per l'estudi vilablanch + el fotògraf i artista Jordi Bernadó, la peça àudiovisual ens convida a recórrer l'espai en un moment molt concret: just quan l'obra està finalitzada, però encara no habitada.
El curtmetratge, amb música del compositor i músic Francesco Tristano, és una celebració del moment 0. Sense interrupcions i a través d'un únic pla seqüència, els diferents personatges ens descobreixen el pis, donant un especial protagonisme als talls, simetries i continuitats provocades per l'ús dels colors i el seu efecte embolcallant.
Les imatges, amb un gran component artístic, són un tràiler de la vida que vindrà; escenes de diferents moments que s'esdevindran entre aquestes parets centenàries i que podrem compartir amb vosaltres properament.